STD 4. Bons tractes

Procediment 

1. Lectura del text : Conferencia del Dr. Jorge Barudy
“LOS BUENOS TRATOS Y LA RESILIENCIA INFANTIL EN LA PREVENCIÓN DE LOS TRASTORNOS DEL COMPORTAMIENTO”
2.  Respondre a les següents preguntes:



1.    En què es basa el model dels bons tractes?
Es basa en la idea de que la capacitat de tractar bé als fills és una capacitat inherent a les possibilitats biològiques dels éssers humans. La nostra estructura biològica permet el caràcter social i altruista dels nostres comportaments per les hormones que produeix, entre d’altres: la oxitocina, la vasopressina i les endorfines. En aquest sentit, cuidar dels nens i nenes oferint-los contexts de bons tractes és un fenomen possible i a l’abast de qualsevol comunitat humana.

2.    Què és la resiliència? 
La resiliència és la capacitat d’una persona o d’un grup per desenvolupar-se bé, per seguir en davant en el seu futur, tot i els esdeveniments desestabilitzadors, de condicions de vida difícils i traumes a vegades greus.


3.    Què són les competències parentals? 
Són les capacitats pràctiques que tenen els pares per cuidar i educar als seus fills, assegurant-los un desenvolupament suficientment sa.

4.    Descriu les estratègies psicoeducatives proposades per a prevenir els maltractes.La lectura proposa les següents estratègies:
-   La detecció precoç dels trastorns d’empatia i les intervencions terapèutiques per estimular el desenvolupament d’aquesta.
-   Intervencions educatives per facilitar en els pares i mares que presenten indicadors de risc i/o que viuen en contextos de risc, l’aprenentatge de models de parentalitat respectuosos i eficaces.
- Promoure en els futurs pares i mares una vivència d’acceptació incondicional dels nadons com subjectes que posseeixen necessitats singulars i una manera particular d’expressar-les.
- Promoure la capacitat de crear vincle afectiu o reforçar-lo a través del acompanyament psico social dels futurs pares abans i durant l’embaràs i també durant el part i el període que el segueix.
- A la lectura també comenta com prevenir que si un infant ha estat maltractat no maltracti a altres persones en un futur. Proposa la detecció i protecció dels nens i nenes maltractats i el recolze terapèutic per la reparació de les seves mancances i patiments.
5.    Quines són les capacitats parentals fonamentals de la parentalitat? Les capacitats parentals fonamentals de la parentalitat són:
La capacitat de crear un vincle afectiu amb els seus fills: es refereix als recursos efectius emotius, cognitius i conductuals que les mares i pares posseeixen per crear un vincle afectiu amb els seus fills i filles.
  La empatia: o capacitat de percebre les vivències internes dels seus fills mitjançant la comprensió de les seves manifestacions emocionals i gestuals a través de les quals es manifesten les seves necessitats.
  Els models de criança: han de promoure models d’aprenentatge que respongui a les demandes dels cuidats del fill o filla, així com protegir-lo i educar-lo
 La capacitat de participar en xarxes socials i d’utilitzar els recursos comunitaris: això es refereix a la capacitat de demanar, aportar i rebre ajuda de les seves xarxes familiars i socials, incloent les xarxes institucionals i professionals que tenen com a obligació promoure la salut i benestar infantil.


Tipus de  maltractes
1.    Físic: és qualsevol acció no accidental dels pares o cuidadors que provoquin un dany físic. Poden ser causats amb diversos objectes.
2.    Psicològic: es refereix a ocasionar dany en les àrees afectives i intel·lectuals del individu, que afecta la seva autoestima per mitjà de paraules o accions, insults, humiliacions, burles o degradació de l’ integritat de la persona.
3.    Abús sexual: qualsevol classe de contacte sexual, amb la finalitat d’obtenir  excitació sexual del abusador. L’intensitat del abús pot variar des de la exhibició sexual, tocaments fins la violació.
4.    Explotació: aprofitament incorrecte de la persona o treball del menor. Adquireix benefici econòmic inadequadament mitjançant l’esforç del menor.
5.    Negligència: és la condició en la qual el responsable del cuidat del menor amb intenció permet que el infant experimenti sofriment i falla en donar-li un o més dels ingredients essencials pel bon desenvolupament físic, intel·lectual i emocional.
6.    Abandó: situació per la qual un menor no conta amb familiars que el puguin atendre.