Entrevista a la família i al tutor/a

Marina PRATCORONA i SUBIRANA

Laura SANCHÍS i GIL

Gisella ROLDÁN i ENSEÑAT

Índex del treball

1. Introducció................................................................................................................. 3
2. Entrevista dels pares del fill/a d'Educació Primària .................................................. 4
3. Entrevista del tutor/a .............................................................................................. 10
4. Comparació de les entrevistes .............................................................................. 13
5. Reflexió procés ...................................................................................................... 15
6. Conclusions ........................................................................................................... 16
7. Annexos.................................................................................................................. 17
   7.2. Model d'entrevista dels pares del fill/a d'Educació Primària.............................17 
   7.3. Model d'entrevista del tutor/a............................................................................18

1. Introducció

L'elaboració aquest treball consta d'una família nuclear, la qual està formada per un matrimoni i dos fills. La més gran té onze anys i l'altre més petit que en té nou, i serà aquest amb qui ens centrarem, ja que, està a l'edat d'Educació Primària. Hem escollit aquesta família perquè coneixíem als pares, al qual li hem fet l’entrevista.

Els principals objectius que hem plantejat en aquest treball són diversos. Per una banda, entrevistar a la família d’un alumne d’Educació Primària, per conèixer les relacions entre la família i l’escola, els canals de comunicació, així com les concepcions i expectatives que tenen els pares i els mestres en aquesta relació. Alhora també entrevistem a la tutora del mateix alumne, per observar com és el rendiment acadèmic del nen, si el seu desenvolupament és favorable i si és adequada al context social i familiar d’aquest.

Per altra banda, ens hem proposat analitzar i interpretar les dades obtingudes de les entrevistes i comparar-les. Buscarem relacions entre la família i la tutora, i així poder reflexionar sobre el procés d’ensenyament aprenentatge que està desenvolupant l’infant.

Pel que fa a l'estructurat del treball, en primer lloc hem elaborat l’entrevista als pares d’un infant. En segon lloc, vam realitzar l’entrevista al tutor del mateix nen. En tercer lloc, vam fer la comparació de les dues entrevistes i finalment l’anàlisi de les dades obtingudes per reflexionar sobre el procés. Intentarem extreure’n unes conclusions que ens serveixin i ens permetin analitzar futures d’entrevistes que se’ns presentin en un futur. Als annexos del treball, afegirem el model de les dues entrevistes que hem seguit.

2. Entrevista dels pares del fill/a d'Educació Primària

Lloc i data de l’entrevista: Per raons personals l'entrevista es va haver de realitzar per e-mail.

• Dades personals de l'infant

Nom (inicials): Roger Soteres Subirana.

Edat: 9 anys

Sexe: masculí

Curs acadèmic: 4t de Primària

Escola: CEIP Peralada Ramon Muntaner

Població: Peralada

• Situació familiar

Situació laboral: Empresaris.

- Pare enginyer Químic.

-Mare: enginyer de Telecomunicacions

Components de la família: genograma:

• Antecedents familiars

Salut familiar: Cap problema, és bona

• Vida familiar

1. Hi han normes a casa? Poseu límits? Premieu/castigueu? Feu saber als nens/es el que està bé/malament?

Les normes bàsiques de convivència, adquirides de la vida quotidiana. No posem límits, ells ja es van regulant, algun tope per hora d'anar a dormir, no deixar menjar massa llaminadures i procurar una alimentació sana i equilibrada. No premiem ni castiguem, abracem i felicitem quan hi ha bones notícies, a casa que les coses es facin bé és habitual, no és un premi, tots a casa funcionem igual pare, mare , nens i gos. Sí, fem saber el que està bé i el que està malament, sobretot els eduquem en el respecte als altres i la tolerància, en gaudir de la vida a cada moment, en fer valer els seus criteris i no tenir por a expressar els seus desitjos, inquietuds o pors. No els hem castigat mai, ni pegat mai: els professors, companys d'escola i pares i mares ens acostumen a felicitar per tenir uns nens tan “macos”

Comunicació:

2. Acostuma a parlar amb el seu fill/a sobre qualsevol tema? Creu que motiva al seu fill per tal que s'esforci i aconsegueixi els seus propòsits? Tens una actitud dialogant amb el teu fill/a, es a dir, poses unes normes que estan imposades sense cap explicació?

Sí, parlem amb els nanos de tots els temes, qualsevol. La mare és més comunicadora que el pare, però parlem els 4 de tot. Sí, els animem a que tot el que es proposen fer ho aconsegueixin, i els ajudem a tirar endavant, saltant els obstacles que van trobant pel camí. No, fugim d'aquesta mena de “normes” que al nostre criteri són absurdes, perquè segons el que nosaltres creiem, són normes que solament fan que el nano o nana se senti insegur i que tingui por de fer i pensar lliurement. No els imposem res, en tot cas són ells que de tant en quant es fan un quadre de tasques a fer... i les pengen a la paret... per premiar-se, com parar i desparar taula, recollir la roba, preparar-se les bosses per patinatge, hípica, futbol o música

Relacions:

3. Creu que té un vincle afectiu amb el seu fill/a?

Sí, som molt afectuosos amb ells, tenim una relació molt mimosa. Ells se senten estimats i recolzats en tot moment. En cas de fer alguna cosa que no la trobem correcta, en parlem i raonem junts el nostre punt de vista, de seguida donen la seva opinió i si alguna cosa ha anat malament ho reconeixen. Quan en fan alguna ells sols s'adonen de l'error i gairebé mai no cal ni dir-los res perquè ells ja veuen que no van bé. Tot i que som 4 personalitats molt diferents, la convivència i el respecte és l'únic que tenim en comú.

Hàbits d’autonomia personal:

4. Hi has de ser-hi per què el nen/a comenci a fer les coses? És endreçat? Li has d'estar al damunt per què es netegi o dutxi?

No, ells es lleven, es fan l'esmorzar, es preparen la bossa de l'escola, es busquen la roba per vestir-se. Els costa una mica la dutxa, però es dutxen sols des de fa molt de temps (encara es banyen els 2 junts quan tenen ganes de jugar, tot i que ja veuen que aviat ja no ho faran, s'han banyat sempre junts i de vegades encara fan bombolles. No els imposem res, quan arribi el moment que vulguin la seva intimat, ells sols decidiran que ja no els agradi estar junts al lavabo– són nen i nena de 9 i 11 anys).

Hàbits d’estudi:

5. Has d'insistir per què el nen/a faci els deures o estudiï? Controles/supervises els deures? Ajuda al seu fill/a a fer els deures o estudiar? De quina manera?

No, es controla els seus deures ell sol, els treballs, els exàmens, tot. Aquest any sí li he supervisat els deures, i el resultat ha estat: Excel·lent en totes les matèries. L'any passat ho feia tot sol i treia excel·lents i notables. Ell fa els deures sol i estudia sol. Llavors li repasso els deures (no tots, sobretot mates) i si té exàmens li pregunto. Ell, però si alguna cosa veu que li costa la repassa sol o es lleva més aviat per poder repassar. De totes maneres no li costa gens. De vegades es queixa perquè en té molts, però els fa.

Activitats d’oci (conjuntes):

6. Acostumeu a fer activitats conjuntes?

Si, fem molt esport familiar: cavallades, excursions a cavall, esquiar amb família i/o colla d'amics, sortim junts amb la colla de futbol d'en Roger i la colla de patinatge artístic. Si, ens agrada molt sortir tots 4 els caps de setmana i fer coses junts. Anem al cine molt sovint i també visitem als avis que viuen fora.

Estils educatius dels pares:

7. Amb quin estil educatiu intenteu educar al vostre fill/a? Creus que ets un pare/mare exigent o ets permissiu? Confies amb el teu fill/a a l'hora d'afrontar-se a noves situacions?

Som permissius, els deixem molta llibertat i els animem a fer coses sense por. Sí, confiem plenament amb ell i la seva germana. Els eduquem amb molta tranquil·litat, molta alegria i molta llibertat. Juguen tant a la Wii com a enfilar-se dalt d'un arbre per fer una cabana, segons el temps que fa. Han après a nedar a casa amb nosaltres, fan fli-flacs i s'inventen jocs una mica perillosos amb bici i patinet, però els deixem fer, avisant-los del perill i es posen casc per seguretat, però fan i desfan tant com poden. Tenen ordinadors i ells es fan els treballs i pel·lícules. Són molt creatius i juguen molt bé els 2 germans tant sols, com amb la cosina o els amics. Els eduquem potser diferent als fills dels nostres amics, que tenen més normes estrictes i més càstigs. Confiem plenament amb ells i quan tenen algun conflicte amb algú o alguna cosa que els preocupa , encara que els costi una mica perquè tenen por d'explicar-nos els conflictes, acostumen a explicar-nos el que els ha passat amb els amics o familiars o si tenen algun conflicte amb el germà o pare o mare, busquen suport amb nosaltres. Si el que els diem no els acaba d'agradar, deixen de parlar, però al cap d'uns dies tornen a treure el tema per acabar-ho de pair fins que es queden tranquils o troben una solució. Tots 2 tenen molt caràcter i saben molt bé com comunicar-se amb els amics, professors o resta de persones. Quan alguna cosa no els agrada, la diuen i quan alguna cosa o persona els agrada, també saben fer-ho entendre i gaudir del moment. De més petits els costava més afrontar conflictes i ho passaven molt malament, ara han après a fer-se valer i si un company o persona els fa o els diu alguna cosa que no els va bé, saben resoldre els conflictes sols. Després ens ho expliquen i els donem la nostra opinió. Sí, han crescut molt segurs i això els ha reforçat molt la seva seguretat. Saben molt bé què està bé i què està malament, saben que confiem amb ells i que ens poden demanar ajuda passi el que passi, això els ha fet molt forts i molt segurs. De vegades ens quedem molt parats de les reaccions que tenen. Per felicitar-los de lo valents que són sense ser agressius ni conflictius.

• Les relacions família-escola

Expectatives:

8. Per què vas triar aquesta escola? Creus que la filosofia del centre (manera d'ensenyar, metodologia) és adequada segons la vostra ideologia? Les expectatives que teníeu respecte a aquesta escola s'estan complint?

Vam triar l'escola de Peralada per ser escola del nostre poble, per proximitat i per poder facilitar la relació dels nanos amb els seus amiguets fora de l'escola. Ara tenim en Roger a Peralada i la Txell al Montessori, pel nostre gust ens agrada més la metodologia Montessori, on no es premia i castiga tant als alumnes, sinó que se'ls dóna llibertat i eines per a que puguin avançar en les matèries al ritme de cada nano, deixant 3 cursos de marge. En Roger va mot bé a Peralada, perquè és un nen autònom, amb una gran confiança en sí mateix, molt ben adaptat i amb un grup d'amics molt ferm. Ell és molt feliç, però està molt carregat de deures i exàmens i no té massa temps d'esbarjo, perquè fa moltes activitats extraescolars, escacs, circ, futbol, patinatge artístic i música.

En Roger està molt bé, i al ser un nano educat, amb un gran grup d'amics, amb bon rendiment i acceptat tant pel professorat com pels alumnes, li va molt bé. Però creiem que porten molts deures a casa, que es podrien reduir. Van molt carregats de pes en la motxilla i va a dormir molt tard per poder-ho fer tot i tenir temps per jugar. Malgrat que té una colla maquíssima d'amics i se sent molt còmode, ens ha demanat de canviar l'any vinent al Montessori (no li hem pas obligat, l'hem deixat triar igual que va triar la Txell) i ell sol ha decidit què vol, tot i que si pogués s'emportaria als seus amics i així ho tindria tot, però ha escollit.

Relacions família-escola:

9. Quantes tutories a l'any féu? Qui les pauta?

En fem una. Les pauta l'escola, tot i que si algun alumne necessita més comunicació amb l'escola, la podem demanar i ens atenen personalment, en aquest sentit ens sembla bé. Al Montessori, però, els pares participem molt més en l'ensenyament i metodologia d'aprenentatge dels nanos, ens fan més comunicació i tallers per tal de poder participar a casa en idees molt bones per introduir per exemple l'anglès com un idioma habitual, segons el nivell del nano, ens fan molt més partíceps de tot, també les notes són diferents, no donen notes d'excel·lent a insuficient. Fan una reunió personal on t'expliquen com és el teu fill a l'escola i com va avançant, on el podem reforçar i què veuen ells a l'escola. On pot millorar i quins conflictes té a tots nivells, tant d'aprenentatge com d'educació , com de convivència

Canals de comunicació escola-família:

10. Per quin mitjà es comunica l'escola amb vosaltres? Amb quina freqüència ho fa? Aquesta comunicació serveix per saber el que fa el vostre fill/a a l'escola? Sou partíceps de l'evolució i dificultats que té el nen en el seu rendiment escolar?

Ens comuniquem per la intranet, també per notes a l'agenda o per entrevistes. Sí, a nosaltres ens fan partíceps del progrés d'en Roger, pek ho demanem i sempre estan a punt per si necessitem més comunicació, en aquest sentit l'escola de Peralada és molt propera. Però de manera habitual i per a tots els alumnes hi ha més seguiment dels alumnes del Montessori, també els pares del Montessori podem participar més i millor dels tallers educatius. Pel nostre entendre el mètode de Peralada és una mica tancat. No és obert, no podem aportar idees innovadores per tal de facilitar l'aprenentatge i la participació a casa, és el que hi ha i prou.

Canals de comunicació família-escola:

11. Per quin mitjà us comuniqueu amb l'escola? Podeu demanar tutories? Esteu interessats en el progrés que realitza el vostre fill/a?

Ens acostumem a comunicar per telèfon o personalment. Sí , tenim molt bona comunicació i podem demanar tantes tutories com calen. De fet per a en Roger, no en calen. Totes les tutories sempre són d'elogis, tots els professors coincideixen en dir-nos que els agradaria que tots fossin com en Roger.

Participació i col·laboracions:

12. Us assabenteu de les activitats (reunions, tutories, celebracions...) que es realitzen a l'escola? Acostumeu a ser partícips?

Sí, tot ens arriba per intranet o per carta i en Roger sempre ens informa de tot el que es fa. Participem sempre que podem. Gairebé sempre

Propostes de millora:

13. Penseu que hi ha aspectes a millorar? Teniu alguna proposta educativa per enriquir a l'ensenyament? (més ordinadors, pissarres digitals...).

Sí, es podria canviar una mica la metodologia i ser més pràctica que teòrica. Pel nostre entendre està una mica rovellada l'educació. Van molt carregats de llibretes i llibres, no cal que traginin tant de material. Sí, estaria bé que fessin servir ordinadors i pantalles digitals, però més a aquesta edat tallers pràctics de totes les matèries, no tant pupitre i pissarra, sinó una educació molt més interactiva on el nano pugui resoldre els seus neguits, pugui investigar i pugui anar més enllà del que se li ensenya al llibre.

Altres observacions:

Pel que observem amb en Roger i altres nanos de l'escola, el nostre punt de vista és que primer s'ha d'aconseguir que la persona confii en sí mateixa, un cop es creu que és capaç de qualsevol cosa és el moment d'aprendre coneixements. Veiem que alguns companys i companyes de l'escola fracassen escolarment i pel nostre entendre és per una gran manca de confiança en sí mateixos, es bloquegen. S'hauria de fomentar més algun tipus de taller de resolució de conflictes, plantejar als nanos conflictes quotidians perquè aprenguin a resoldre'ls utilitzant totes les “armes” que porten a dins. Fer una educació molt més enfocada a l'experimentació que a la teoria és el que proposem.

Conclusions entrevista família:

L'entrevista es va fer a un nen de 9 anys que viu a Peralada. En Roger està cursant 4rt de primària al CEIP Peralada Ramon Muntaner. Els seus pares són empresaris (químic i de telecomunicacions).

La mare ens explica que a casa seva no posen normes ni límits, només les normes bàsiques de convivència. Tampoc premien ni castiguen sinó que abracen i feliciten quan hi han bones notícies; ja que creuen que fer les coses bé és habitual no quelcom mereixedor d'un premi.

A casa d'en Roger la comunicació es bona, tot i que la mare és més comunicadora que el pare. Tot i així parlen de qualsevol tema i si alguna cosa no la troben correcta, en parlen i raonen junts per tal d'arribar a un acord.

En definitiva, els eduquen en el respecte i la tolerància als altres, en gaudir de la vida a cada moment, en fa valer els seus criteris i no tenir por a expressar els seus desitjos, inquietuds o pors.

3. Entrevista del tutor/a

Nom del docent (inicials): Cristina Lloveres

Quants anys fa que és docent? Fa 5 anys que treballa com a tal, però 7 que ho és.

- Tipus de centre: Públic d'una sola línia

- Nivell educatiu: 4rt de Primària.

Coneixement de la família

1. Quin tipus de relació mantens amb les famílies dels teus alumnes? I, en especial, amb la família d'en Roger?

La relació amb les famílies dels alumnes és força propera perquè al ser una escola petita entren quan ho necessiten i més o menys pots conèixer a tots. En especial amb la del Roger és bona però no he tingut gaire temps per conèixe'ls perquè encara no fa 3 mesos que hem començat el curs, però per l'ho poc que els he tingut bé molt bé, col·laboren amb totes les activitats i si demanes algo responen correctament.

2. Has tingut conflictes destacables amb alguna família?

No, cap conflicte, en aquest curs no. Amb aquesta escola no, amb alguna altre si, però en aquesta no. en una altre escola ens vam trobar en que un nen el venien a buscar constantment molt tard i hi va haver conflicte amb la família perquè no volien entrar en raó en que l'havien de venir a buscar a l'hora i consideraven que el seu fill es podia quedar a l'escola tota l'estona que volgués. I, una altre família no estava d'acord amb la manera que teniem d'avaluar als nens, no estaven d'acord amb les seves notes i qualificacions, però al final es va resoldre.

Peticions que l’escola fa a la família

3. Què demana l'escola que faci la família envers l'educació dels seus fills?

L'escola demana que la família a casa els ajudin a mantenir una organització i sobretot uns hàbits, i a fer-los autònoms en el seu treball. I que els ajudin a fer les feines però no els hi facin sinó ajudar-los, perquè llavors no sabem que és el que saben i el que no si els ajuden massa.

Peticions que les famílies fan a l’escola (general)

4. Què demana la família que faci l'escola envers l'educació dels seus fills?

Normalment el que demana la família és que els ajudem a organitzar-se i a planificar-se, que els ensenyem sobretot tècniques d'estudi, com aprendre a estudiar, perquè a vegades es veuen una mica perduts quan arriben a casa. Ells quan venen sempre et demanen: “ però com ho haig de fer jo això?” “com els ajudo a planificar-se?” “com els ajudo a estudiar?”.

Valoració implicació familiar

5. Com valoraries la implicació de la família amb l'educació d'en Roger?

De deu. La família de'n Roger molt bé. El pare no el conec. Conec més a la mare que és qui el ve a buscar i si necessites algo de seguida respon i si no pot venir o alguna cosa ella truca i molt bé, els deures sempre els porta fets, estudia, té uns hàbits...

Canals de comunicació que s’ofereix a les famílies (general)

6. Quins canals de comunicació ofereix l'escola per a comunicar-se amb les famílies? I tu, quins canals possibilites a les famílies per poder comunicar-se amb tu? Hi han famílies que posen impediments per comunicar-se amb tu?

L'agenda dels nens, el telèfon de l'escola i la intranet. El que més s'utilitza és l'agenda. Normalment enviem una nota a l'agenda i si no me la contesten truco. Intranet no ho utilitzem tan perquè sabem que hi ha la possibilitat de que algú no tingui Internet... l'impediment que més posen és la feina, i les úniques hores que tens perquè puguin venir coincideix en hores de classe i costa quadrar l'horari, però al final, normalment sempre acabem trobant algun forat. T'acabes tu adaptant i ells també.

7. Quantes vegades acostumes a reunir-te amb la família d'un infant durant el curs?

Sí, és un alumne que va fent normal 1, si és un que té problemes un parell o 3.

Nivell de col·laboració

8. Quin nivell de col·laboració té l'escola amb la família?

En Roger no té cap dificultat, però normalment ens reunim especialistes, família i escola per anar tots a una.

Dificultats (general)

9. Quines dificultats té la família vers l'educació d'en Roger?

No ten podria dir cap.

10. Presenta punts febles la família de l'infant?

Que jo sàpiga no, si totes les famílies fossin així millor.

Propostes d’intervenció i millora

11. Quines propostes faries a la família de l'infant per millorar en relació a l'educació del seu fill?

És difícil, no sabria que dir perquè va bé en Roger. Tots haurien de ser com ells. Hi ha famílies que pude sí, quan són pares separats sobretot els diria que deixen els seus problemes i es centrin en el nen, que moltes vegades no sap ni qui el ve a buscar, ni ells saben quan han de venir a buscar-lo ni res. Que s'atengui al nen més.

Conclusions entrevista tutora:

La tutora d'en Roger té una relació força propera i bona amb les famílies dels seus alumnes, ja que es una escola petita i més o menys pots conèixer-los a tots. En especial amb la d'en Roger es bona tot i que no ha tingut gaire temps encara per conèixer-los.

Ens diu que l'escola demana que la família a casa els ajudin a mantenir una organització i sobretot uns hàbits; que els ajudin a que siguin autònoms en el seu treball. Per altra banda, la família demana que a l'escola els ajudin a organitzar-se i a planificar-se.

També ens comenta que els canals que s'utilitzen per comunicar-se amb les famílies són: el telèfon de l'escola, l'agenda dels nens i la intranet. I ens remarca que el que més utilitza és l'agenda, ja que normalment envien una nota a l'agenda i si no la contesten, llavors truquen a casa.

I també es realitzen entrevistes. Si és un nen que va bé a l'escola es fa una entrevista anual de seguiment, però si el nen té dificultats es realitzen dues o tres.

Finalment, ens comenta que la família d'en Roger es una família que s'implica en l'educació del seu fill i es preocupa per ell.

4. Comparació de les entrevistes

En aquest apartat intentarem buscar relació entre les respostes de la família i les respostes de l’escola. Realitzarem un anàlisi dels punts de coincidència o diferències de conducta dels diferents contextos o ecosistemes relacionals. Un cop realitzades les dues entrevistes i analitzant pregunta per pregunta hem pogut contrastar les respostes de la família i les de la tutora.

Àmbit familiar

L'entrevista es va fer a un nen de 9 anys que viu a Peralada. En Roger està cursant 4rt de primària al CEIP Peralada Ramon Muntaner. Els seus pares són empresaris (químic i de telecomunicacions).

A l'entrevista de la família, la mare ens explica que a casa seva no posen normes ni límits, només les normes bàsiques de convivència. Tampoc premien ni castiguen sinó que abracen i feliciten quan hi han bones notícies; ja que creuen que fer les coses bé és habitual no quelcom mereixedor d'un premi.

En definitiva, els eduquen en el respecte i la tolerància als altres, en gaudir de la vida a cada moment, en fa valer els seus criteris i no tenir por a expressar els seus desitjos, inquietuds o pors.

A casa d'en Roger la comunicació es bona, tot i que la mare és més comunicadora que el pare. Tot i així parlen de qualsevol tema i si alguna cosa no la troben correcta, en parlen i raonen junts per tal d'arribar a un acord.

Per a aquesta es molt important el vincle afectiu i ens diuen que tenen una relació molt afectuosa amb els seus fills. En Roger i la seva germana es senten molt estimats i recolzats en tot moment; i són uns nens autònoms ja que els seus pares no hi han d'estar a sobre per tal que compleixin amb les seves obligacions.

Aquesta autonomia adquirida d'en Roger es veu reflectida, per exemple, en què la seva mare no hi ha d'estar a sobre per a que ell faci els deures o estudiï; cosa que no vol dir que no l'ajudi quan ho necessiti.

Els pares intenten educar els seus fills amb un estil permissiu, els deixen molta llibertat i els animen a fer coses sense por a equivocar-se.

En quan a l'àmbit familiar la tutora ens diu que, tot i no conèixer encara gaire bé a la família d'en Roger, per com es ell es nota que es una bona família amb una estructura firme que el recolza i estima.

Àmbit escolar

Els pares d'en Roger van triar aquesta escola degut a que és l'escola del seu poble, per tant per proximitat i per poder facilitar la relació amb els amics fora de l'escola.

La germana d'en Roger va a l'escola Montessori i a la seva mare li agrada més la metodologia d'aquesta última per què no es premia ni es castiga tant als alumnes, sinó que se'ls dóna llibertat i eines per a que puguin avançar en les matèries al ritme de cada nen.

S'acostuma a fer una tutoria per curs, però si algun alumne en necessita més comunicació amb l'escola, la poden demanar i els atenen personalment. Tot i que ens comenta la mare d'en Roger que a l'escola Montessori els participen participen molt més en l'ensenyament i metodologia d'aprenentatge dels nens/es, hi ha més comunicació i es fan més tallers per tal de poder participar.

Per part de la tutora ens diu que s'acostuma a fer una tutoria amb els pares dels alumnes, però si és un infant que presenta dificultats en tenen un parell o tres.

La família ens diu què l'escola es comunica amb la família a través de l'agenda dels nens, per entrevistes i mitjançant la intranet. La tutora hi afegeix també el telèfon i diu que el que més s'utilitza és l'agenda; si aquesta nota a l'agenda no es contestada llavors truca a casa de l'alumne. Intranet no l'utilitzen tant per què saben que hi ha la possibilitat que algú no tingui Internet a casa.

L'escola demana que la família a casa els ajudi a mantenir una organització i sobretot uns hàbits, i a fer-los autònoms en el seu treball. I la família demana que l'escola ajudi a organitzar-se i a planificar-se, que els ensenyin sobretot tècniques d'estudi, com aprendre a estudiar.

La tutora valora la implicació de la família d'en Roger de molt bona i que no en té cap dificultat vers l'educació del seu fill.

Propostes de millora

Per part de la família vers l'escola, es creu que es podria canviar una mica la metodologia i ser més pràctica que teòrica, ja que els nens i nenes van molt carregats de llibres i llibretes. I també estaria bé utilitzar més ordinadors i pantalles digitals, però més a aquesta edat tallers pràctics i no tant pupitre i pissarra; sinó una educació molt més interactiva on el nano pugui resoldre els seus neguits, pugui investigar i pugui anar més enllà del que se li ensenya al llibre.

I pel que fa a la tutora ens diu que es difícil fer propostes de millora en una família en la qual les coses funcionen bé.

5. Reflexió procés

Reflexionar sobre el procés seguit :

Amb la tutora vam tenir en compte el lloc i el temps, ja que vam escollir un dia i una hora que poguéssim allargar-nos tan com fos necessari i vam fer-la a la mateixa aula on fa classe amb en Roger.

En canvi, a l’entrevista amb la família no vam poder tenir en compte el lloc on fèiem l’entrevista, perquè per motius personals no els hi vam poder fer cara a cara; però si vam tenir en compte l’imprevist que va surgir i vam aplaçar-la per tal de que poguessin contestar adequadament. Com que l’alumne era familiar d’una de les companyes que hem fet l’entrevista podríem dir que hi havia certa confiança entre els entrevistats i nosaltres, les entrevistadores, això ha facilitat les coses, però també creiem que va retenir una mica a la mestre a l’hora de contestar les preguntes. Al realitzar l’entrevista amb la tutora vam seguir l’ordre de les preguntes pautat prèviament.

A l'hora de fer les entrevistes en tingut en compte els temes treballats a classe respecte a com crear un clima de confiança i que no es sentin pressionats ni incòmodes mentre es realitza l'entrevista.

Pensem que no s’han sentit malament ni pressionats de cap manera ja que l'ambient que hi havia era de confiança. Nosaltres al principi estàvem una mica nervioses per por a que alguna cosa sortís malament, però en veure que tot anava bé ens vam anar relaxant.

Sobre el contingut:

Els objectius de les entrevistes eren clars, conèixer més sobre la relació que tenen els uns amb els altres. La informació la demanàvem clara, tot i que podríem haver especificat una mica més.

Les transicions es varen dur de forme fluïda i ràpida, aclarint dubtes de les preguntes que formulàvem, si és que no les entenien. També podríem dir que el llenguatge va ser totalment l’apropiat i clar. Tan la tutora com els pares d’en Roger van participar correctament i sense oposar-se a cap pregunta i sense problemes, uns i altres van mostrar en tot moment una actitud positiva i disposats a ajudar.

5. Conclusions

Aquest treball ens ha semblat una bona manera de posar en pràctica allò del que hem fet esment a les classes teòriques.

A l’hora de transcriure les entrevistes, hem tingut en compte tant la comunicació verbal com la no verbal, ja que les dues són igual d’importants. Per exemple, quan hem entrevistat a la mestra hem usat el vídeo per poder veure i fixar-nos en aquells gestos o posicions que mantenia o anava canviant durant el seguit de qüestions.

Les preguntes realitzades han estat interessants, intentant crear sempre aquell clima de confiança i afecte que es necessita per desenvolupar tal entrevista i poder anar més enllà si fes falta en algun tema en concret.

Segons el nostre punt de vista, tant la família com la mestra, han estat còmodes i receptius/ves en cada una de les preguntes que nosaltres hem realitzat. Al principi potser és més costós que s’alliberin, però mica en mica va transcorrent l’entrevista va sorgint la confiança i s’amplien les contestacions considerablement.

Un altre aspecte rellevant d’una entrevista és com es poden interpretar i valorar les respostes respecte a la relació entre la família i el nen, entre l’escola i el nen, i entre la família i l’escola. Es poden fer valoracions de tot tipus, però l’essència de l’estil educatiu que rep el nen de l’escola i de casa no pot variar gaire per molt que s’interpreti de diferents maneres. És a dir, l’entrevista és útil per interpretar si els pares són competents parentalment, i si la tutora sap respondre a les necessitats de l’infant i de la família.

Per últim, creiem que després de realitzar aquestes entrevistes, i de revisar amb els apunts a classe, aquesta família és una família democràtica. El nen té una bona autoestima, pel que veiem i té molt afecte cap els pares. Dit això, és un tipus de família amb molt afecte i prou control sobre als nens.

Per acabar, aquest treball ens ha fet obrir una mica més els ulls de la realitat escolar d’avui en dia; una realitat on el professorat s’implica, amb un grau molt gran, per mantenir una bona relació família-escola i ampliar la col·laboració de les famílies dins de projectes escolars diversos.

Com a futures mestres creiem que aquest treball ens ajudarà a tenir una eina per conèixer millor els futurs alumnes i les seves famílies i tenir una petita orientació de les diferents tipologies de famílies i alumnes.

5. Annexos
   
   
   7.1. Model d'entrevista dels pares del fill/a d'Educació Primària

Lloc i data de l’entrevista:

• Dades personals de l'infant

Nom (inicials):

Edat:

Sexe:

Curs acadèmic:

Escola:

Població:

• Situació familiar

Situació laboral:

Components de la família: genograma:

• Antecedents familiars

Salut familiar:

• Vida familiar

1. Hi han normes a casa? Poseu límits? Premieu/castigueu? Feu saber als nens/es el que està bé/malament?

Comunicació:

2. Acostuma a parlar amb el seu fill/a sobre qualsevol tema? Creu que motiva al seu fill per tal que s'esforci i aconsegueixi els seus propòsits? Tens una actitud dialogant amb el teu fill/a, es a dir, poses unes normes que estan imposades sense cap explicació?

Relacions:

3. Creu que té un vincle afectiu amb el seu fill/a?

Hàbits d’autonomia personal:

4. Hi has de ser-hi per què el nen/a comenci a fer les coses? És endreçat? Li has d'estar al damunt per què es netegi o dutxi?

Hàbits d’estudi:

5. Has d'insistir per què el nen/a faci els deures o estudiï? Controles/supervises els deures? Ajuda al seu fill/a a fer els deures o estudiar? De quina manera?

Activitats d’oci (conjuntes):

6. Acostumeu a fer activitats conjuntes?

Estils educatius dels pares:

7. Amb quin estil educatiu intenteu educar al vostre fill/a? Creus que ets un pare/mare exigent o ets permissiu? Confies amb el teu fill/a a l'hora d'afrontar-se a noves situacions?

• Les relacions família-escola

Expectatives:

8. Per què vas triar aquesta escola? Creus que la filosofia del centre (manera d'ensenyar, metodologia) és adequada segons la vostra ideologia? Les expectatives que teníeu respecte a aquesta escola s'estan complint?

Relacions família-escola:

9. Quantes tutories a l'any féu? Qui les pauta?

Canals de comunicació escola-família:

10. Per quin mitjà es comunica l'escola amb vosaltres? Amb quina freqüència ho fa? Aquesta comunicació serveix per saber el que fa el vostre fill/a a l'escola? Sou partíceps de l'evolució i dificultats que té el nen en el seu rendiment escolar?

Canals de comunicació família-escola:

11. Per quin mitjà us comuniqueu amb l'escola? Podeu demanar tutories? Esteu interessats en el progrés que realitza el vostre fill/a?

Participació i col·laboracions:

12. Us assabenteu de les activitats (reunions, tutories, celebracions...) que es realitzen a l'escola? Acostumeu a ser partícips?

Propostes de millora:

13. Penseu que hi ha aspectes a millorar? Teniu alguna proposta educativa per enriquir a l'ensenyament? (més ordinadors, pissarres digitals...).

Altres observacions:

7.2. Entrevista del tutor/a

Nom del docent (inicials):

Quants anys fa que és docent?

- Tipus de centre:

- Nivell educatiu:

Coneixement de la família

1. Quin tipus de relació mantens amb les famílies dels teus alumnes? I, en especial, amb la família d'en Roger?

2. Has tingut conflictes destacables amb alguna família?

Peticions que l’escola fa a la família

3. Què demana l'escola que faci la família envers l'educació dels seus fills?

Peticions que les famílies fan a l’escola (general)

4. Què demana la família que faci l'escola envers l'educació dels seus fills?

Valoració implicació familiar

5. Com valoraries la implicació de la família amb l'educació d'en Roger?

Canals de comunicació que s’ofereix a les famílies (general)

6. Quins canals de comunicació ofereix l'escola per a comunicar-se amb les famílies? I tu, quins canals possibilites a les famílies per poder comunicar-se amb tu? Hi han famílies que posen impediments per comunicar-se amb tu?

7. Quantes vegades acostumes a reunir-te amb la família d'un infant durant el curs?

Nivell de col·laboració

8. Quin nivell de col·laboració té l'escola amb la família?

Dificultats (general)

9. Quines dificultats té la família vers l'educació d'en Roger?

10. Presenta punts febles la família de l'infant?

Propostes d’intervenció i millora

11. Quines propostes faries a la família de l'infant per millorar en relació a l'educació del seu fill?