STD- 1: L'Obesitat Infantil

Introducció

La teoria sociocultural sosté que el desenvolupament humà és degut a l'interacció dinàmica entre cada persona i les forces socials i culturals del seu entorn.

Barbara Rogoff (2003) afirma que "el desenvolupament individual s'ha de comprendre en el seu context social i històric-cultural, i no pot separar-se d'ell".

La cultura és una part integral del desenvolupament de cada persona (Cole, 1996).

Així doncs, tal i com hem vist en els articles, la obesitat és un greu problema de salut pública cada cop més habitual en la societat actual. Avui en dia, degut a la crisi econòmica,  l’abús excessiu de les noves tecnologies, la manca de temps, etc., han fet que els índex de la obesitat augmentin notablement en els darrers anys, especialment en els infants i els habitants més joves, que ja han nascut dins els nous hàbits de la societat “immediata”.

Marc conceptual

Segons l’ Organització Mundial de la Salut (OMS), podem definir el terme obesitat com a una acumulació anormal o excessiva de greixos (un 20 % més de la massa corporal adient amb l’edat, el sexe i la talla) que poden ser perjudicials per la salut. Aquesta acumulació és provocada per l’ingeriment d’excessiva energia.

Font

Per evitar l’obesitat, l’ingredient clau és modificar els hàbits nutricionals erronis de la família, a més a més, el nen des de ben petit ha d’introduir-se en el  món dels aliments de forma gradual; un consum d’aliments naturals sense cap tipus d’addició de condiments, especificar els horaris d’àpats i evitar el “picoteig”.

Alguns dels trastorns i patologies que pateixen els ciutadans són degudes a valors, ritmes de vida i tendències de la societat en la qual vivim. A Espanya la xifra d'infants i adolescents afectats per obesitat o sobrepès es situa en el 25%.

Font

Aquesta epidèmia que afecta als més joves és fruit d'una forma de vida que provoca que els nens siguin més sedentaris i tinguin una alimentació menys saludable. Per exemple: l'abús del menjar ràpid i precuinat, la sobrevaloració de l’immediat i fàcil,  els ritmes de vida frenètics que no ens deixen temps per a dedicar a la cuina i l'alimentació, a noves maneres d'ocupar el temps lliure, jocs més sedentaris, les noves tecnologies que provoquen més sedentarisme, el consumisme, etc. En definitiva, l'obesitat que pateixen molts nens és fruit d'una sèrie d'aspectes que caracteritzen la nostra societat i que es converteixen en factors de risc.

En conseqüència, la obesitat infantil pot donar lloc a una sèrie de complicacions en la etapa adulta com malalties cardiovasculars, colesterol, hipertensió, càncer, diabetis, artrosi i malalties de la pell.

Per fer-la més gran clica a sobre

Proposta d'Intervenció Educativa

Pel que fa al creixement d’aquest problema, és important implementar programes d'educació per la salut en el que tant el professorat, els infants com les famílies vagin juntes per cobrir les mancances i els mals hàbits alimentaris, ja que, tot plegat suposa un risc pel desenvolupament del sobrepès i la obesitat. En el següent apartat he elaborat alguns programes preventius i de promoció d'hàbits de conducta saludables en les que hi participen la institució escolar, familiar i comunitària.

FAMÍLIA	Inculcar-lis uns hàbits alimentaris sans des de ben petits i una dieta equilibrada. Promoure l'activitat física a casa fent excursions, esports col·lectius i fomentar activitats extraescolars esportives. Ajudar a anar a comprar menjar i a cuinar i explicar-li les qualitats que té cada aliment. Establir horari dels àpats. Els pares són models, han de predicar com exemple. Fer una graella de 5 dies i al nen disposa de 20 àpats, 10 saludables, 5 normals i 5 els pot escollir ell. No fomentar un accessiva importància del cos. No tenir a casa massa aliments calòrics. Restringir hores de joc sedentari (televisió, videojocs, ordinador, whatts app, etc). Establir uns horaris de son per tal de poder descansar com a mínim 8 hores diàries, i així els infants es concentren més a classe. Menjar conjuntament amb els pares i mantenir una conversació a taula a l'hora de menjar amb la família, d'aquesta manera el nen no menjarà tant ràpid i evitaran que faci una mala digestió. Tenir un hort a casa per tal de que els nens/es puguin cuidar-lo i així experimentar amb els aliments. Donar berenar saludable i vistós al nen. Evitar el menjar ràpid i begudes amb sucre.
ESCOLA	Fer més excursions envoltat en la natura.
	Fer un hort de hortalisses saludables.
	Fer un taller de cuina.
	Evitar el catering en els menjadors i fomentar els menjars naturals i equilibrats de forma atractiva i combinant sabors per tal de motivar al nen a menjar.
	Concienciar a les famílies amb xerrades informatives amb experts de nutrició de la importància d'una bona alimentació i els problemes que comporta no seguir-la: l'obesitat i els trastorns alimentaris.
	Realitzar al llarg del curs dies saludables.
	Penjar cartells publicitaris per l'escola relacionats amb els hàbits saludables.
	Realitzar un dia de jornades esportives amb la participació de clubs esportius.
	A l'hora del patí fomentar més activitats esportives.
	Afavorir l'accés a l'escola caminant, amb bicicleta, monopatí, ...
ENTORN	Disminuir o regular els restaurants de consumició de menjar ràpid o “escombraria”. Fomentar el menjar natural i sa.
	Creació de plans educatius de prevenció i d'entorn que fomenta l'ajuntament: fer camins adreçats als hàbits alimentaris, ara que estem en crisi què comprar de forma econòmica i que sigui sa, fer xerrades per millorar la salud.
	Botigues de consum més saludables i ecològiques. Per exemple: establir un restaurant de fast food sa.
	Més publicitat d'aliments sans.
	Recular la influència dels mitjans de comunicació.
	Que els poliesportius siguin més econòmics o tinguin ofertes.
	El cap Salut proposi dietes equilibrades per controlar el sobrepès.
	Fer els parcs i jardins llocs segurs per la pràctica d'activitat física.
	Crear zones de joc en els barris.
	Substitució del menjar ric en greix de les màquines expenedores per menjar saludable.
	Limitar els restaurants de menjar ràpid al centre de la ciutat.
	Que l'ajuntament participi en propostes d'activitats per incentivar l'esport i lluitar contra el senderisme.

Conclusió

En conclusió, cal ser responsables i atacar el focus que provoca aquesta problemàtica, tant a nivell individual com a nivell social i polític, fent un esforç i canviant les formes de vida i els valors que fan que l'alimentació perdi el sentit i esdevingui font de malaltia i no font de salut i vida, com hauria de ser. Tenim prou a perdre com perquè no fem un esforç conjunt.

Bibliografia

García Mérida, MJ. & Ruiz Pons, M. (2009). Protocolo de actuación en obesidad infantil. Can Ped, Vol 33, nº2.

Corbella, J. (2011). Compartir mesa con los padres mejora la dieta de los jóvenes. La Vanguardia - 26-5-2011.

Mérida, M. J. & Ruiz Pons, M. (2009). Taller: protocolo de actuación en obesidad infantil. 1 centro de salud de Granadilla, 2 Nutrición del Departamento de Pediatría del Hospital Universitario Ntra. Sra. de Candelaria. Pàgs. 135-137.

Marganto, C. (2011). Factores de riesgo o vulnerabilidad asociados a los trastornos de la conducta alimentaria. Infocop. Pàgs. 8-12.